Enterrament tibetà:
Els tibetans, tenen un costum on deixen els seus difunts ser devorats per els voltors, ja que creuen que aquestos són els àngels que després se'ls portaràn cap als núvols.
Els tibetans, ja sigui per necessitat o per creences, no enterren ni incineren els seus difunts, a excepció dels menors de 18 anys, les dones embarassades i els morts per alguna malaltia infecciosa, la resta són lliurats en els alts cims a les aus carronyeres. Els voltors, "daikinis", són els àngels que ballen entre els núvols i seran els encarregats de perpetuar el cicle de la vida, de la mateixa manera que ho fan amb la resta d'espècies amb les que compartim el nostre planeta.
Els tibetans, ja sigui per necessitat o per creences, no enterren ni incineren els seus difunts, a excepció dels menors de 18 anys, les dones embarassades i els morts per alguna malaltia infecciosa, la resta són lliurats en els alts cims a les aus carronyeres. Els voltors, "daikinis", són els àngels que ballen entre els núvols i seran els encarregats de perpetuar el cicle de la vida, de la mateixa manera que ho fan amb la resta d'espècies amb les que compartim el nostre planeta.
Considerant que els tibetans creuen en la reencarnació, el cos del mort és considerat per ells com un contenidor buit i sense cap valor espiritual.
Quan algú mor, durant tres dies els monjos lames resen els seus cants amb els passatges "del llibre dels morts", ajudant l'ànima del mort a creuar els 49 nivells del "bard", estat intermedi que precedeix la reencarnació en la roda de la vida. Una vegada conclòs això, els familiars es reuneixen en algun lloc de les muntanyes allunyat. L'oficiant del ritual, amb un ganivet molt afilat, talla la carn i els músculs del mort abans de deixar que els voltors s'abalancin sobre ell, perquè la seva tasca sigui més ràpida i senzilla. En breus minuts, tots els teixits tous desapareixen i els blancs ossos queden escampats sobre diversos metres quadrats. En aquest moment, totes les restes tornen a ser recollits i, sobre una roca, amb destral i ganivet, tornen a ser triturats i barrejats amb una farina anomenada "tsampa" i, de nou, és lliurada als voltors, que aquesta vegada no deixaran absolutament res, donant per acabada la seva funció i tornant a elevar fins als núvols.
El funeral ha conclòs i tots tornen a casa seva.
El cos es portat amb moto fins al cim.
Tots els familiars col·laboren en aixecar-lo.
Comencen a preparar el difunt.
Fan primer petits talls de les parts més difícils.
Tallen tot el cos en petites parts per facilitar la feina als voltors.
Poc a poc els carronyaires s'apropen.
Es llancen damunt el cos.
Van acabant deixant només els ossos.
Els familiars observen l'acte tranquil·lament.
Ja només queden les parts més dures del cos.
El familiar recull les restes.
Les trosseja per fer més fàcil als voltors el seu menjar.
Fins que poc a poc ho van fent pols.
Tornen a menjar els voltors les restes que queden sense deixar rastre.
Surten volant cap als "núvols".
No hay comentarios:
Publicar un comentario