El director Frank Darabont és l'encarregat de portar de nou una novel · la de Stephen King a la gran pantalla, després de Cadena perpètua o La milla verda, arriba La boira, una pel · lícula que no està al mateix nivell que els dos films anteriorment nomenats, però que sens dubte agradés a tot aquell que la visioni. Aquesta pel · lícula de suspens amb tocs de terror, ens trasllada a un món que sembla estar escrit per Kafka. Quan Stephen King va dir que s'havia espantat veient la pel · lícula, Frank Darabont va dir que havia estat el moment més feliç de la seva vida.
La Pel·lícula:
· Títol: La boira· Any: 2007
· País: EUA
· Director: Frank Darabont
· Repartiment: Thomas Jane, Marcia Gay, Laurie Holden, Toby Jones
· Gènere: Terror, Suspens, Intriga, Monstres
En un petit poble de Mayne, després d'una nit de tempesta, una boira espessa acaba amb tot el que es posa pel seu camí, endinsant-se en botigues i cases, matant a tot aquell que s'atreveix a endinsar-s'hi. Molt bé, la pel · lícula té des d'un principi clar els seus objectius, tot just aprofundeix en els personatges, tot just aprofundeix en la història, només ens mostra el comportament de dotzenes d'éssers humans sota la pressió de la boira.
Frank Darabont no ens explica la vida de cada personatge, es centra en les seves pors, deixant l'ésser humà com una raça totalment irracional en situacions de pur horror.
Però aquí cada personatge compta, tant per bé o per malament, des de persones que utilitzen la negació, la histèria, la fe i el fanatisme com a salvació. La pel · lícula ens mostra a unes criatures que semblen inventades no pel geni del terror Stephen, si no pel mateix Kafka. A destacar el paper de Marcia Gay, la profeta del senyor, que assegura que ella pot salvar a tots aquells de les criatures.
El llibre:
Si parlem del llibre, podríem destacar que aquest va ser escrit per Stephen King, un autor bastant conegut per les seves históries de terror.
-Informació de l'autor:
Stephen King va escriure sota el nom de Richard Bachman en molts dels seus llibres on la història estava basada en un terror més mental que físic. The Long Walk n'és un exemple.
No hay comentarios:
Publicar un comentario