BOIRES, NÚVOLS I VAPOR D'AIGUA: Context geogràfic

Context geogràfic:

Núvols: Es troben en total l’atmosfèra, son lleugers i es desplacen gràcies a les corrents de vent. Estan formades per vapor d’aigua.

La classificació dels núvols d'acord a les seves característiques físiques i visuals, prové de l'Organització Meteorològica Mundial i vé recollida en el treball International Cloud Atlas.

tres gèneres fonamentals:

Núvols alts

Núvols mitjans

Núvols baixos

Núvols alts: Situats a més de 7 km d'alçada

Cirrus (Ci), compost de cristalls de gel i que es caracteritza per bandes primes i fines. A vegades aquests núvols "de flocs" són tan extenses que virtualment resulten indistingibles una de les altres, formant una fulla o vel anomenat cirrostratus.

Cirrus uncinus el seu nom deriva del llatí i significa brins de cabell arrissats Aquests núvols estan generalment separats en el cel i són molt prims. Es presenten a alçades molt altes, amb temperatures de prop de -40 a -50 ºC. Generalment es veuen quan s'aproximen fronts càlids o ocloit.

Cirrostratus (Cs), solen presentar-se com una espècie de vels blanquinosos fibrosos, de vegades cobrint tot el cel i d'altres només en part. Són núvols molt alts: de 6 a 12 km d'alçada. Els Cirrostratus anuncien pluges que solen aparèixer al voltant de 12 hores després de la seva presencia.

Cirrocumulus (Cc), es formen a partir de cirrus o Cirrostratus quan aquestes són escalfades suaument des de baix. Aquest procés d'escalfament fa que l'aire s'elevi i es fiqui dins del núvol. Els cirrocúmuls poden mostrar belles corones i iridescència, especialment si apareixen per sota d'estructures cirriformes lacunosus. El núvol està conformat per petites àrees blanques i primes, les quals estan compostes per grans o ones molt petites.

Núvols mitjans:Situats de 2 a 7 km d'alçada.

Altostratus (As), caracteritzats per estar formats per grans làmines, uniformement grisoses.

Altocumulus (Ac), que es caracteritza per masses globulars o enrotllaments en capes o pegats, els elements individuals són més llargs i foscs que els cirrocúmulus i més petits que els estratocúmulus.

Nimbostratus (Ns) formats per capes uniformes, generalment de color gris fosc, aquest tipus de núvols no sempre es presenta a la mateixa altura, d'aquí al fet que no es pugui considerar núvol de tipus baix o mitjà, però la seva base solen estar al voltant dels 2000 metres.

Núvols baixos: Els núvols baixos estan situats entre la superfície i 2 km d'altitud.

Estratus (St), format per capes horitzontals amb una base uniforme, en oposició als "núvols convectius", que són tan alts com amples. Les formacions d'estratus vénen acompanyades de precipitacions amb els nimbostratus.

Cumulus (Cu), s'assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d'una coliflor. Es forma a la troposfera a una altitud més baixa que l'altocumulus; normalment per sota dels 2,5 km.

Stratocumulus (Sc) és un núvol gran, fosc, de masses arrodonides, en grups, alineats, o en ones, els elements individuals són més grans que els d'Altocumulus, i es presenten a més baixes altituds, per sota de 2,4 km.

Cumulonimbus (Cb) són núvols de gran desenvolupament vertical, compostos de gotes d'aigua als nivells més baixos i cristalls de gel. Es tracta de l'estadi més desenvolupat dels núvols cumuliformes, i es distingeix del Cumulus congestus perquè el seu cim conté cristalls de gel. La seva base sol trobar-se a menys de 2 km d'altura mentre que el cim pot arribar a uns 15 a 20 km d'altitud. Aquests núvols poden produir pluges intenses o calamarsa, a més de tempestes elèctriques, especialment quan ja estan plenament desenvolupats.

Distribució gràfica dels tipus de núvols:

Boires: A diferencia dels núvols, aquest tenen contacte amb el terra i es formen gracies a les altes presions.

TIPUS:

Boira de radiació : ocorre després de la posta del sol, quan el sòl perd calor a través de l'emissió de radiació infraroja en una nit sense núvols

Boira de vent : pren lloc quan masses d'aire carregades d'humitat passen sobre sòls freds, la qual cosa refreda l'aire mateix.

Boira de vapor : es dóna quan aire fred es mou sobre aigües més càlides. El vapor de l'aigua entra a l'atmosfera per processos d'evaporació.

Boira de precipitació : es produeix quan plou i l'aire sota el núvol es troba relativament sec.

Boira de vessant : es forma quan el vent bufa contra el vessant d'una muntanya o una altra formació geològica anàloga.

Boira de vall : es forma a les valls, usualment durant l'hivern. És resultat de la inversió de temperatura, causada per aire fred que s'assenta en el vall.

Boira de gel : és qualsevol tipus de boira en la qual les gotes d'aigua es troben congelades en forma de cristalls de gel minúsculs. Usualment, això requereix de temperatures bastant per sota del punt de congelació, la qual cosa fa que siguin comuns a regions àrtiques i antàrtiques.

Vapor d’aigua: Ès troba en qualsevol lloc on i hagi aigua on estigui a una temperatura propera a 100 graus centigrads.

Guéiser:

és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.

Erupcions:L'activitat dels guèisers, com tota activitat de font termal, és causada pel contacte entre l'aigua superficial i roques escalfades pel magma situat subterràniament. L'aigua escalfada geotèrmicament regressa a la superfície per convecció a través de roques poroses i fracturades.

Passos:

Tipus:

Guèisers de font: que eruptan d'estanys d'aigua, típicament en sèries d'explosions intenses, fins i tot violentes.

Guèisers de con: que eruptan de cons o monticles d'aglomerats siliciosos (també coneguts com Geiserita), habitualment en dolls estables que duren des d'uns pocs segons a molts minuts.