Cinema

El atlas de las nubes

Dades tècniques:

Títol: L'atles dels núvols 

Títol original: Cloud Atlas 

País: USA 

Estrena a USA: 26/10/2012 

Estrena a Espanya: 2013.02.22 

Llançament en DVD (lloguer): 2013.06.26 

Estrena en Blu-ray: 2013.06.25 

Productora: Warner Bros Pictures, Focus Features International 

Director: Tom Tykwer, Andy Wachowski, Llana Wachowski 

Guió: Tom Tykwer, Andy Wachowski, Llana Wachowski 

Repartiment: Tom Hanks, Halle Berry, Hugo Weaving, Ben Whishaw, Susan Sarandon, Doona Bae, Jim Broadbent, Hugh Grant, James D'Arcy, Jim Sturgess, David Gyasi, Keith David 

Qualificació: No recomanada per a menors de 16 anys

Sinopsis:

L'atles dels núvols és una pel·lícula basada en una novel · la, que dóna la volta al món i recorre des del segle XIX fins a un futur apocalíptic, a través de sis històries entrellaçades. El relat s'obre el 1850 amb el retorn del notari nord-americà Adam Ewing des de les illes Chatham a la seva Califòrnia natal. Durant el viatge, Ewing trava amistat amb un metge, el doctor Goose, que comença a tractar d'una estranya malaltia causada per un paràsit cerebral . De sobte, l'acció es trasllada a 1931 a Bèlgica, on Robert Frobisher, un compositor bisexual que ha estat desheretat, s'introdueix a la llar d'un artista malaltís, la seva seductora esposa i la seva núbil filla. D'aquí saltem a la Costa Oest en la dècada dels setanta, quan Luisa Rei destapa una xarxa d'avarícia i crim que posa en perill la seva vida. I, de la mateixa manera, amb idèntica mestratge, viatgem a la ignominiosa Anglaterra dels nostres dies, a un superestat coreà del futur proper regit per un capitalisme desbocat i, finalment, a Hawaii, a una Edat de Ferro post-apocalíptica que correspon als últims dies de la història.

                                                                                                                                                                                                                                    

Tràiler:

El llibre:

Dades tècniques:

Títol original: The Atlas Cloud 

Autor: David Mitchell 

Longitud: 608 pàgines 

Edició: Duomo Editorial, ebook en anglès 

Any de publicació: octubre de 2012

L'autor:

David James Stuart Mitchell (nascut el 14 de juliol de 1974) és un actor britànic, comediant i escriptor. Ell és la meitat del duo còmic Mitchell i Webb, al costat de Robert Webb, a qui va conèixer a la Universitat de Cambridge. Allí estaven tots dos part dels Footlights de Cambridge, de les quals Mitchell es va convertir en president. Junts, el duo estrella al Canal 4 sitcom Peep Show en el qual interpreta Mitchell Marc Corrigan. Mitchell va guanyar el premi de l'Acadèmia Britànica de Televisió a la Millor Actuació Còmica el 2009 per la seva actuació en el xou. El duo ha escrit i protagonitzat diverses exposicions de dibuix incloent Bruiser, La Situació Mitchell i Webb, que Mitchell i Webb de so i més recentment Que Mitchell i Webb Look. Mitchell i Webb també va actuar en la versió del Regne Unit d'Apple Rep un anunci de campanya de Mac La seva primera pel · lícula Mags va ser llançat el 2007.

David James Stuart Mitchell

Pel seu compte, Mitchell és un participant freqüent en programes de panell britànics, sent capità de l'equip en Would I Lie to You?, Amfitrió de la bombolla, i un convidat habitual en altres programes de panell, incloent QI, imita la setmana i em té aconseguir Notícies per vostè. Ell també se celebra el joc de la consola de televisió va ser una cosa que vaig dir?, La ràdio mostra la increïble veritat i el programa de notícies de la comèdia 10:00 Live. Com a escriptor, Mitchell contribueix regularment comentari amb articles per a The Observer i The Guardian.

Mitchell i Webb

Informació treta de:

lupusinfabula  el séptimo arte

Esports

Paracaigudisme

Explicació:

Així com l'aviació general i els ordinadors, el paracaigudisme esportiu ha experimentat una evolució enorme, tant en les destreses de caiguda lliure, com en la qualitat i precisió dels equips, accessoris utilitzats i conceptes relacionat amb l'art de volar.

El paracaigudisme és un dels esports més atractius i fantàstics per a la joventut de l'era espacial; emocionant, dinàmic i alhora vistós per als espectadors.

Brinda la possibilitat de ser practicat individualment o en equip, dins de les 5 especialitats reconegudes.

Les disciplines individuals requereixen bon estat físic, concentració i entrenament. Les disciplines grupals demanen, a més un bon esperit de grup, una quota d'imaginació i creativitat.

         

 Pracaigudisme tàndem (dues persones)

             
                                                                         

Les condicions físiques i psíquiques requerides per a la pràctica d'aquest esport són les habituals per a qualsevol persona normal, sense distinció de sexe o impediment per edat.

Els paracaigudes moderns es caracteritzen per la seva alta performance, sent classificats com ales planadores pendulars, igual que l'ala delta i els parapents. Aquestes són tres disciplines diferents i que s'assemblen només en l'aterratge.

                                                                                                                 

Paracaigudes obert

                                                                                             

Com més alt millor:

Normalment, la gent te por al saltar des de molt alt, però en veritat es millor, ja que com més a prop del terra estàs, més conscient ets de la distància. Normalment es sol saltar per un nivell que esta igual o més alt que els núvols. 

Salt per damunt dels núvols.

Molta gent aprofita la tècnica del paracaigudisme per afegir-li un element molt curiós. Un tratge planejador, amb el qual agafen velocitats molt altes i poden anar planejant els núvols o les muntanyes més altes.

Tratje planejador, volant per els núvols.

Vídeo:

Aquí deixo un vídeo amb el salt que va fer Felix Baumgartner:

Conclució:

Es un esport de risc pero a la vegada molt divertit i emocionant. A mi m'agradaría probar-lo.

Informació obtinguda de:

skydivegrancanaria skydiveempuriabrava

Fotografies extretes de:

google imatges

Costum

Enterrament tibetà:

Els tibetans, tenen un costum on deixen els seus difunts ser devorats per els voltors, ja que creuen que aquestos són els àngels que després se'ls portaràn cap als núvols.
Els tibetans, ja sigui per necessitat o per creences, no enterren ni incineren els seus difunts, a excepció dels menors de 18 anys, les dones embarassades i els morts per alguna malaltia infecciosa, la resta són lliurats en els alts cims a les aus carronyeres. Els voltors, "daikinis", són els àngels que ballen entre els núvols i seran els encarregats de perpetuar el cicle de la vida, de la mateixa manera que ho fan amb la resta d'espècies amb les que compartim el nostre planeta.

Considerant que els tibetans creuen en la reencarnació, el cos del mort és considerat per ells com un contenidor buit i sense cap valor espiritual.

Quan algú mor, durant tres dies els monjos lames resen els seus cants amb els passatges "del llibre dels morts", ajudant l'ànima del mort a creuar els 49 nivells del "bard", estat intermedi que precedeix la reencarnació en la roda de la vida. Una vegada conclòs això, els familiars es reuneixen en algun lloc de les muntanyes allunyat. L'oficiant del ritual, amb un ganivet molt afilat, talla la carn i els músculs del mort abans de deixar que els voltors s'abalancin sobre ell, perquè la seva tasca sigui més ràpida i senzilla. En breus minuts, tots els teixits tous desapareixen i els blancs ossos queden escampats sobre diversos metres quadrats. En aquest moment, totes les restes tornen a ser recollits i, sobre una roca, amb destral i ganivet, tornen a ser triturats i barrejats amb una farina anomenada "tsampa" i, de nou, és lliurada als voltors, que aquesta vegada no deixaran absolutament res, donant per acabada la seva funció i tornant a elevar fins als núvols.

El funeral ha conclòs i tots tornen a casa seva.

El cos es portat amb moto fins al cim.

Tots els familiars col·laboren en aixecar-lo.

Comencen a preparar el difunt.

Fan primer petits talls de les parts més difícils.

Tallen tot el cos en petites parts per facilitar la feina als voltors.

Poc a poc els carronyaires s'apropen.

Es llancen damunt el cos.

Van acabant deixant només els ossos.

Els familiars observen l'acte tranquil·lament.

Ja només queden les parts més dures del cos.

El familiar recull les restes.

Les trosseja per fer més fàcil als voltors el seu menjar.

Fins que poc a poc ho van fent pols.

Tornen a menjar els voltors les restes que queden sense deixar rastre.

Surten volant cap als "núvols".

Documentació amb imatges treta de:

Tejiendo el mundo

Cinema

El director Frank Darabont és l'encarregat de portar de nou una novel · la de Stephen King a la gran pantalla, després de Cadena perpètua o La milla verda, arriba La boira, una pel · lícula que no està al mateix nivell que els dos films anteriorment nomenats, però que sens dubte agradés a tot aquell que la visioni. Aquesta pel · lícula de suspens amb tocs de terror, ens trasllada a un món que sembla estar escrit per Kafka. Quan Stephen King va dir que s'havia espantat veient la pel · lícula, Frank Darabont va dir que havia estat el moment més feliç de la seva vida.

La Pel·lícula:

· Títol: La boira
· Any: 2007
· País: EUA
· Director: Frank Darabont
· Repartiment: Thomas Jane, Marcia Gay, Laurie Holden, Toby Jones
· Gènere: Terror, Suspens, Intriga, Monstres

En un petit poble de Mayne, després d'una nit de tempesta, una boira espessa acaba amb tot el que es posa pel seu camí, endinsant-se en botigues i cases, matant a tot aquell que s'atreveix a endinsar-s'hi. Molt bé, la pel · lícula té des d'un principi clar els seus objectius, tot just aprofundeix en els personatges, tot just aprofundeix en la història, només ens mostra el comportament de dotzenes d'éssers humans sota la pressió de la boira.
Frank Darabont no ens explica la vida de cada personatge, es centra en les seves pors, deixant l'ésser humà com una raça totalment irracional en situacions de pur horror.

Però aquí cada personatge compta, tant per bé o per malament, des de persones que utilitzen la negació, la histèria, la fe i el fanatisme com a salvació. La pel · lícula ens mostra a unes criatures que semblen inventades no pel geni del terror Stephen, si no pel mateix Kafka. A destacar el paper de Marcia Gay, la profeta del senyor, que assegura que ella pot salvar a tots aquells de les criatures.

El llibre:

Si parlem del llibre, podríem destacar que aquest va ser escrit per Stephen King, un autor bastant conegut per les seves históries de terror.

-Informació de l'autor:

Stephen Edwin King (Portland, 21 de setembre de 1947) és un escriptor estatunidenc en anglès, conegut per les seves novel·les de terror. Els seus llibres solen estar a la llista de best-sellers. Les històries de Stephen King tenen com a protagonistes personatges de classe mitjana, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, però els fets sobrenaturals i circumstàncies estranyes canvien el curs de la història. King manifesta un coneixement ambiciós del gènere del terror, tal com mostra en el seu llibre de no ficció anomenat Danse Macabre, que registra un ordre cronològic de nombroses dècades de treballs notables sobre literatura i cine. Escriu a més llibres que no podrien ser catalogats en el gènere del terror, com les novel·les The Body i Rita Hayworth and Shawshank Redemption (adaptades posteriorment a la pantalla gran com a Stand By Me i The Shawshank Redemption respectivament), igual que The Green Mile.

Stephen King va escriure sota el nom de Richard Bachman en molts dels seus llibres on la història estava basada en un terror més mental que físic. The Long Walk n'és un exemple.

És un dels autors més traduïts, segons l'Index Translationum.

Informació treta sobretot de:

Wikipedia, sevenzart i enunlugardelared