La pintura al llarg de la historia:
La història de la pintura es remunta al temps dels primers utensilis de la humanitat prehistòrica i s'estén al llarg de totes les cultures. En la història de la pintura s'han emprat diversos materials i aquests han determinat diferents tècniques. Cal valorar que la intencionalitat de les pintures, com qualsevol obra d'art, ha variat segons el context on han estat realitzades.
Prehistoria: L’art prehistòric tot l'art produït en la prehistòria, abans dels primers textos escrits. L'art prehistòric és un fenomen artístic d'abast geogràfic global i d'una immensa amplitud temporal.
Edat antiga: Va començar amb la pintura egipcia que era representada a les parets i explicaven situacions quotidianes i mitologiques.
Més tard o quasi al mateix temps va apareixer a mesopotamia. A causa de les característiques del país, hi ha molt poques mostres. La tècnica era la mateixa que la del relleu parietal, sense perspectiva. Igual que els mosaics (més perdurables i característics) era més aviat decorativa. No té perspectiva, i és cromàticament pobre: només fa servir el blanc, el blau i el vermell.
L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D'ella van sorgir els conceptes i principis de l'art, la filosofia i el saber posterior. L'art grec s'inicia de manera autònoma al final de la civilització micènica, prop del 1100 aC.
Semblant a l’estil grec per no dir quasi igual a Roma, els romans decoraven les seves viles amb terres de mosaics i exquisits frescos representant rituals, mites, paisatges, natures mortes o bodegons, i escenes quotidianes. Els artistes romans aconseguien crear la il · lusió de realitat, utilitzant la tècnica coneguda com a perspectiva aèria, per la qual es representen de forma més borrosa els colors i contorns dels objectes més distants per aconseguir efectes espacials.
La pintura de l’edat mitjana:és un període històric que té validesa fonamentalment per a la civilització occidental (segle V al segle XV). Duran la edat mitjana existeixen 4 estils diferents fins arribar al renaixement italià.
-Prerromanic:La pintura preromànica (des del any 500 fins al 1000) és la corresponent al art preromànic, concepte propi de l'Europa Occidental subjecta a les invasions bàrbares i l'establiment dels regnes germànics i l'Imperi carolingi. Les escassíssimes restes es limiten gairebé exclusivament a les miniatures amb què s'il·lustraven els manuscrits als scriptorium dels monestirs.
Bizantí: es va desenvolupar a través de dos vehicles principals: els mosaics(en parets i cúpules) i els iconas (en taules, el lloc a les esglésies era el iconostasi que separa els fidels de l'altar). La major part de la producció de la seva primera època ha desaparegut com a conseqüència de diverses onades de destruccions, amb motiu de la querella iconoclasta (un enfrontament intern), les successives invasions islàmiques (àrabs a Síria, Palestina i Egipte; turcs a Anatòlia i els Balcans), i les croades (en què el saqueig va ser a les mans dels cristians llatins).
-Romanic:Es caracteritza per frescs de vius colors i línies marcades, amb gran expressivitat i esquematisme, que cobreixen les parets de l'interior de les esglésies, sobretot als absis. Els temes més repetits són de tradició bizantina, representats amb gran hieratisme (pantocràtor, tetramorf, Theotokos ), així com les representacions narratives d'escenes evangèliques o vides de sants.
Gòtic: Sense deixar d'utilitzar el fresc, és més abundant l'ús del suport taula, aïllada o enretaules, al tremp. Les figures s'endolceixen o busquen una major expressivitat. Es representen escenes de la vida de Crist, molt humanitzades (nativitat, crucifixió). La tècnica es fa més complexa, buscant la representació de la tercera dimensió del volum (ombreig, coloracions menys homogènies).
ROMANTICISME:
El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Busca constantment la llibertat autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenvolupen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.
Caractéristiques:
El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:
La major importància del sentiment enfront la raó.
La forta tendència nacionalista de cada país.
La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
Velázquez:
Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort.
Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida.[1] El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.
A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores.
Enllaços:
- Imatges agafades del google imatges.
-Informació agafada de vikipedia.
